dissabte, 23 de novembre de 2013

CAL BALET


 És la primera gran empresa tèxtil que s’instal·là al poble.  
  El 1828 Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert, fabricants drapers de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana en aquell indret.
  L’any 1845  Davant feia societat amb Josep Feiner, també de Terrassa.

Dues dones emprenedores.
  L’any 1855 es va constituir una societat per a la fabricació de fil de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i M. Antònia Abadal, d’Avinyó. La primera, que ja vivia a Sant Vicenç, és la que invertí més capital en la compra de maquinària i en el lloguer de la casa. Estava casada amb Valentí Gibert, fabricant de fils de llana, que aportava el treball a la companyia. 

  El juny de 1856 s’amplià la societat amb tres nous socis de Manresa, entre els quals hi havia Francesc Burés i Manuel Balet, i un de Berga; aquesta societat s’anomenava «Xatart, Arderiu i Cia.» i també es dedicava a la filatura de cotó, a més de la de llana. El novembre del mateix any l’esmentat Manuel Balet adquirí la meitat de societat que era del matrimoni Gibert-Xatart i el 
13 d’octubre de 1857 Anna Xatart sortí de la societat. El 1858 Josep Balet hereta per testament les propietats del seu pare Manuel i comença un procés d’apropiació de l’empresa que comença l’abril del mateix any, quan la resta de socis li vengueren la seva part; i culminà el març de 1867 amb la compra de la fàbrica i casal, que fins llavors era de lloguer. Possiblement va ser una fàbrica molt modesta fins a una ampliació de 1864.
  Segons l'investigador Carles Enrech, la família Balet havien començat com a cintaires a Manresa. Més tard començarien la seva producció de filatura cotonera a Sant Vicenç de Castellet. També, cap a finals del segle XIX trobarem referències de l'empresa Balet, Vendrell i cia. a Sants, Barcelona.
  La fàbrica Balet, doncs, representa l’inici de la industrialització a Sant Vicenç de Castellet. Cal remarcar el canvi ràpid de la llana pel cotó, potser perquè donava més marge de benefici o potser perquè ja era molt difícil fer la competència al potent districte llaner del Vallès Occidental. 
  El mes de setembre de l'any 1900 es sol·licita el permís per a la construcció de la reclosa al riu Llobregat.
20 de setembre del 1900.
Hemeroteca de La Vanguardia

  El 1914 l’empresa es va associar amb d’altres per fer els acabats al barri de Sants (Barcelona), on compraren un vapor modernista amb la raó social Serra i Balet
  Des de l’inici ha posseït un camí propi per accedir al poble i a l’estació (on arribava el cotó en floca i el carbó i per on s’expedia el producte manufacturat). Poc després de començar el segle XX passà a anomenar-se «Balet, Vendrell i Cia».
  Pel que podem llegir a l'esquela de Jaume Balet, del dia 19 de juliol del 1.929, apareguda a La Vanguardia, l'empresa s'havia anat expandint amb noves associacions i ubicacions.


1929
La Vanguardia.
  
 1906 
Treballadors. Dones i infants.
"el Breny" Especial Festa Major 1975

 1906 
Treballadors. Homes i infants.
Cedida David Bricollé.


Principis del segle XX
Cedida Jordi Juan.


1905
Resclosa, roda hidràulica i aqüeducte.
Cedida David Bricollé.


Principis de segle XX.
Cedida Josep Bach.


Can Balet i resclosa 1917
 Arxiu Miquel Vila.

 Anys vint.
Resclosa d'aigua de Can Balet.
Cedida Josep Prat.


 Anys vint.
Cedida Jordi Juan.

1927
Arxiu Miquel Vila.

Cal Balet i el Raval Nou al fons, a la dreta.
Cedida David Bricollé.


1920
Secció de filatures.
Cedida David Bricollé.


1932
Factura.


Anys trenta.
Resclosa de Cal Balet.
Arxiu Miquel Vila.


Anys trenta.
A primer pla, Cal Balet, al fons Cal Soler.
Cedida Mercè Canadell i Forest.

Can Balet 1933
Arxiu Miquel Vila.


 Can Balet 1935
Arxiu Miquel Vila.
.
1935
Arxiu Miquel Vila.

 Can Balet 1935
Arxiu Miquel Vila.

1944
Menú de la celebració del 50è aniversari
de l'empresa.
Cedit Cinta Plans.


Anys quaranta. Dinar.
Cedida Rosa Camps.

Anys quaranta.
Treballadors de la fàbrica, estudiant.
Cedides Montserrat Ambrós.

Anys cinquanta
Sortida dels treballadors de la fàbrica.
Cedida Marina Busquets.


  A l'Arxiu Nacional de Catalunya, trobem unes imatges dels fotògrafs Brangulí, datades entre els anys 1.940 i 1.960, de l'exterior i l'interior de la fàbrica Balet.





 Brangulí Fotògrafs.
Arxiu Nacional de Catalunya.

4 de setembre del 1952
Cedida Rosa Camps.

1954 Excursió dels treballadors.
Cedida Roser Lluch.

11 d'abril de 1955
Imatge de Joan Subirana.
Cedida Teressa Lladó.



Anys cinquanta. Bach Sellarés i companys.
Cedides Montserrat Ambrós.

1955
Pere Nogueras, contramestre, treballant a la fàbrica.
Cedida Maria Lluïsa Martínez.

1959 Treballadors i treballadores de la secció dels telers.
Cedida Montse Godall.



1959 Treballadors i treballadores de la secció dels telers.
Cedida Quim Casajuana.
1. Lídia Rodríguez, 2. Antònia Riera, 3. Rosa García, 5. Carme Carné, 6. Neus Piqué, 7. Miquel Llobet, 8. Rosa Santacreu, 9. Rosa Canadell, 10. Olga Laguna, 11 Josefina Aguado, 12 Cristina (del Carburos), 13 Teresa Molera, 14 Bach, 16. Conxita Casas, 17. Tilda Niño, 18. Rosa Bellmunt, 19. La Paixana, 21. Palmira Gandia, 22. Angela Marquès, 23 Llucieta Casas, 24. Aquilino Asensio, 25. Martí, 26 Pepita Chertó, 27 Maria Fosas, 28. Montse Godall, 29 Pepeta Puig, 30. Carme Gimeno "la valenciana", 31 Amàlia García, 33 Rosa Bach, 34 Carme Costa, 35 Angeleta Llobet, 37. Magdalena Cinca, 39 Montserrat Colell, 40. Jordi Juan, 41 Esteve Bach, 42 Joan Pérez, 43. Joan Fainé, 44 Dolors Masachs, 46 Rita Claret, 49 Carreres, 50. Vitona, 51. Maria Vilaseca, 52 Demetri Fusté, 53. Josep Viladoms, 54 Josep Fainé.


1.959 Torn central. Treballadors de la fusteria, la manyaneria i dels despatxos.
Cedida Jordi Juan.
1. Albert Pei, 2 Aquilino Asensio, 3 Albert Santasusana, 4 Jordi Juan, 5. Abel Silvestre, 6 Joan Bastardas, 7. Mingo Pladellorens, 8. Martí, 9. Ramon Pintó,10. Gregorio Juan,11 Francesc Marigot,12 Ricardo Silvestre,13. Pladellorens,14. Enric Ripoll,15. Francesc Torrents, 16 Gerardo Domínguez.

1959 Filatura i batans
Cedida Jordi Juan.

10. Wifredo González, 14 Lina Tresseras, 18 Pilar Aguado,19 Ventura (Cal Potxa), 23. Maria Piqué, 24. Subirana, 25. Josep Molera, 28. Pepeta de Cal Cruselles, 38. Pepeta de Cal Roc, 42 Magdalena Pladellorens, 43. Caterina Pladellorens, 44. Elvira Ripoll, 46 Caritat Galve, 49 Dora (la perruquera), 55 Maria de Ca la Francisca.

1959 Filatura
Cedida Jordi Juan.

2. Estrella Ballestero, 3. Isabel Navarro, 9. Maria Navarra, 10. Josefina Aguado,11. Nogueras (de can Xiulador), 14. Olga Laguna, 29. Batalla, 40. Jaume Treserres, 42 Conxita Batalla.


Fresadors de Can Balet.
 Rosa Casajuana.

Per a les treballadores de la fàbrica es feien unes trobades de Ejercicios Espirituales.

Cedida Pilar Belloch.

1961
La resclosa.
Arxiu Miquel Vila.

1964
Teixidores del torn del matí.
Cedida Pilar Belloch.
1964
Cedida Maria Lluïsa Martínez.

1971
Treballadores.
Cedida Maria Lluïsa Martínez.

  Quan l'empresa Balet va tancar, les seves instal·lacions van seguir funcionant amb d'altres empreses.
  Una d'elles va ser AGEMO. Va obrir cap al 1967. Després van anar entrant nous accionistes i l'empresa va passar a dir-se AGEMOC.
  Elaboraven fibra de vidre. L'empresa Owens Corning, al 1973, va començar a adquirir accions d'Agemo i, al 1983, ja és la propietària de la fàbrica.

  A la xarxa podem trobar aquesta referència:
La compañía Owens Corning ha adquirido la empresa Linpac, dedicada al negocio de materiales para la construcción y que cuenta con una planta en Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Owens Corning, además, ha duplicado la producción de su fábrica de tejidos de fibra de vidrio de Sant Vicenç de Castellet en tres años, pasando de 2.500 T en 1993 a las 5.000 T previstas para este año.
Owens Corning entró a participar en la fábrica de Sant Vicenç de Castellet en 1973. Diez años después, adquirió a Agemo la totalidad de las acciones de la planta de tejidos de vidrio e inició un proceso de ampliación de las instalaciones. Ahora, la fábrica está completamente modernizada y más de la mitad de los productos que fabrica ahora son completamente nuevos, cuando en 1993 tan sólo representaban los nuevos productos el 7%.
Con la planta de Camarles, la de Sant Vicenç de Castellet y la de Santa Perpètua adquirida a Linpac, ya son tres las fábricas que Owens Corning tiene en España.
La planta de Sant Vicenç de Castellet emplea a 47 personas y las normas de calidad implantadas han permitido contabilizar 500 días sin accidentes laborales.

  L'any 1971 una forta riuada va inundar moltes zones del poble. La fàbrica, llavors Agemo, en estar tan a prop del riu, es va veure afectada seriosament.
  Comenta la Dolors Espuñas es van haver de refugiar al primer pis perquè els baixos van quedar inundats. Com és natural, es va passar molta por. Els van haver d'anar a rescatar uns paletes que treballaven per a l'empresa del Sr. Golsa.
  La Pilar Belloch explica que els dies següents tota la gent es va posar a treballar de ferm per tal de treure tot el fang que s'havia acumulat a les màquines. Va ser una feina molt feixuga. L'empresa, en agraïment per l'esforç que tothom havia fet, va pagar un dinar a l'hotel Pere III de Manresa. 

Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

 Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

 Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

 Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

 Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

 Riuada del 1971
Cedida Pilar Belloch.

Dinar a l'hotel Pere III
Cedida Pilar Belloch.

Dinar a l'hotel Pere III
Cedida Pilar Belloch.

1975
La Francisca fent Rodets de fil.
Cedida Teresa Plana.

Els treballadors d'Agemoc.
Cedida Paco Marín.

 Els treballadors d'Agemoc.
Cedida Encarni Cano.

La Trini i l'Ángeles.
Cedida Encarni Cano.

1981 Diada de reis a la fàbrica.
Els treballadors recullen els regals amb els seus fills.
Cedida Paco Marín.

  Owens Corning, que ja havia adquirit la totalitat de les les accions d' Agemoc, l'any 1983, s'havia convertit en la capdavantera mundial en la producció de fibra de vidre per a reforç de plàstics i composites. A partir d'aquest moment es tracta d'anar desmantellant Agemoc per a destinar les instal·lacions a la producció exclusiva de fibra de vidre, com la seva filial canadenca, Fiberglas Canadà Ltd.
  L'empresa fa llavors una reestructuració de plantilla. Molts veuen perillar el seu lloc de treball. Fins i tot matrimonis, amb la qual cosa es perden els dos sous familiars.
  Els treballadors es tanquen dins l'empresa.
  Després de les negociacions, s'aconsegueix que, com a mínim, es respecti que un dels dos membres d'una mateixa família conservi el lloc de treball. Tot i així quasi la meitat de la plantilla hauran de plegar.
  Al cap d'un any però, algunes de les persones acomiadades tornen a entrar en plantilla.
  Amb alts i baixos, l'empresa d'elaboració de fibra de vidre segueix en actiu. Actualment (2014) és una de les poques empreses que segueixen obertes al poble.

1981
Mobilització dels treballadors i treballadores.


  La nova empresa viatjava amb els seus treballadors per veure altres plantes i conèixer el seu treball:
1996
Cap a França per veure com fabriquen la fibra de vidre.
Cedida Dolors Espuñas.


1996
Una altra sortida a França.
Cedida Luisa Ramos.

1982 Escales a la font de Cal Balet.
Arxiu Miquel Vila.

Jubilació d'en Joan Fainé.
Cedida Dolors Espuñas.

Can Balet 2009
Cedida Joan Baptista Costa.


2013 Naus Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Antiga casa propietaris Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Balet.
Zona per a pesar els camions.
Cedida Núria Puértolas.


2013 Can Balet.
Bàscula.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Balet.
Fàbrica i torre.
Cedida Núria Puértolas.


 2013 Can Balet.
Fàbrica i torre.
Cedida Núria Puértolas


 2013 Antiga casa propietaris Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Balet.
 Casa del porter.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Balet.
Cedida Núria Puértola

2013 Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.


2013 juny.
 Resclosa de Can Balet.
Cedida Núria Puértolas.
14 de gener del 2015.
Cedida Núria Puértolas.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada