dissabte, 23 de novembre de 2013

CAN BARTRA





1977 Expedient de regulació.
"El Breny" n. 31

CAN MANENT


  L'edifici de Can Manent, va ser durant força anys una indústria tèxtil que va donar treball a molts homes i dones del poble, però abans havia estat La Farinera, empresa que donà nom al barri de la banda dreta del riu.
  Actualment l'espai està dividit en diferents naus.


Principis dels anys quaranta.
Dinar de les filadores.
Cedida Rosa García Tomasa.

Anys seixanta.
Dinar anual que l'empresa oferia als treballadors i treballadores
Aquest any al Cassinet de Manresa.
Al fons, amb vestit clar, Martí Santeulària, encarregat.
Cedida Jordi Vila.




















 1964
Cedides Dolors Botines.



















1964
Companys de treball de Can Manent.
Cedides Teresa Santiago.
















1967, febrer.
Companyes de treball.
Cedida Tere Santiago.
Les fortes puges i la gran riuada que va inundar tot el barri de la Farinera, l'any 1971, també va afectar la fàbrica.

1971
La fàbrica després de la riuada.
Cedida Ricard Gomis.

Detall de la grua de l'entrada.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Juny
Edifici de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Manent. (Farinera)
Actualment dividit en naus per a emmagatzematge.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Juny
Edifici de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Manent. (Farinera)
Actualment dividit en naus per a emmagatzematge.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Juny
Edifici de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Manent. (Farinera)
Actualment dividit en naus per a emmagatzematge.
Cedida Núria Puértolas.

  Les naus, ja buides, es lloguen com a magatzem.

Cedida Núria Puértolas.

CAN SERRA


  CAN SERRAMALERA O CAN SERRA
  Tot i pertànyer al nucli de Castellbell i el Vilar, és al pla de Sant Vicenç, té accés amb aquest municipi i és molt propera a la fàbrica santvicentina de Cal Balet. Per aquest motiu se la relaciona amb la història del nostre poble.
 Les obres es van iniciar l’any 1871, quan el governador civil de Barcelona concedí a Marià Calsina, autorització per aprofitar 3.800 l/seg d’aigua del Llobregat per fer moure una 
fàbrica tèxtil; en realitat qui va construir la fàbrica va ser Joan Serramalera, que comprà 
als Calsina les terres i la concessió hidràulica. La va posar en marxa l’any 1875. Al cap de 
pocs anys, a causa de l’endeutament que havia acumulat, se la va vendre als germans 
Oller, que van mantenir l’activitat fins al 1992. L’any 1934 va patir un incendi del que no 
es va arribar a recuperar. L’any 1883 can Serra va obtenir l’Estatut de Colònia Agrícola i 
Industrial, juntament amb la Burés i la Borràs, Van ser les úniques colònies tèxtils del Bages que van poder beneficiar-se dels privilegis que atorgava aquesta llei, com exempcions 
fiscals. El cas de la fàbrica de Serramalera (o colònia Serra) és el de l’aprofitament d’un 
paratge amb molt bones condicions per a la instal·lació d’un salt potent dins el terme de 
Castellbell i el Vilar, però a escassa distància del nucli urbà de Sant Vicenç de Castellet. És 
per aquest factor de proximitat que la construcció d’habitatges obrers és molt tardana 
(ben entrat el segle XX), ja que en principi utilitzava mà d’obra de Sant Vicenç que es 
desplaçava a peu fins a la fàbrica. Els botiguers de Sant Vicenç hi anaven a vendre queviures.   La colònia va arribar a tenir 90 habitants. Actualment, els habitatges i l’antiga escola estan en ruïnes. El salt d’aigua s’aprofita per a la producció d’energia hidroelèctrica. 
  És impressionant el potent salt d’aigua amb forma de mitja lluna.
  Era una colònia tèxtil amb la fàbrica, la casa dels propietaris, cases plurifamiliars per als treballadors i treballadores i, cap als anys seixanta, s'hi construí una escola.

1908.
Cedida David Bricollé.

 1933
 Arxiu Miquel Vila.

 1933
 Arxiu Miquel Vila.

La mateixa imatge.
Cedida David Bricollé.

1935.
A la revista Llobregat, el nervi de Catalunya es comenta que tot i haver
començat a construir vivendes al costat de la fàbrica, el conjunt no es va
arribar a consolidar com a colònia tèxtil.
Arxiu Miquel Vila.



1935
Arxiu Miquel Vila.


1952, maig
Revista Castellet, número 89.

Anys seixanta. Fàbrica i casa dels propietaris.
Cedida Montse Morales i Verdegay.


Anys seixanta. .
Cedida Montse Morales i Verdegay.


Anys seixanta. 
Mateu Morales i Prunés i la seva mare al costat de la colònia..
Cedida Montse Morales i Verdegay.

Anys seixanta. 
Maria Verdegay i Garcia i Mateu Morales i Prunés.
Vivendes de la colònia.
Cedida Montse Morales i Verdegay.

 Anys seixanta.
Vista de Montserrat des de la colònia.
Cedida Montse Morales i Verdegay.

 Anys seixanta.
Pisos de la colònia.
Cedida Montse Morales i Verdegay.


A la dreta la fàbrica, a l'esquerra les vivendes
dels treballadors.
Cedida David Bricollé.


Anys seixanta.
Pla de Sant Vicenç des del Raval i fàbrica de Can Serra.
Cedida Montse Morales i Verdegay.


1986, aproximadament.
Treballadores.
Cedida Carolina Rodríguez.


Curs 1964- 1965
Juan i Ana Oliva Duque.
Cedida Rosa Machado.




2013 Can Serra. Escola.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Serra. Vivendes i escola.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Serra. Vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

Cedida Anna Franch.





2013 Can Serra. Vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Serra. Vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Serra. Vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

2013 Can Serra. Vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Serra. Interior de les vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Serra. Interior de les vivendes de la colònia.
Cedida Núria Puértolas.

  2013 Can Serra. Interior de les vivendes de la colònia.
Al fons, l'escola.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Serra. Interior de les vivendes de la colònia.
Escala.
Cedida Núria Puértolas.

 2013 Can Serra. Actualment el recinte és tancat.
Cedida Núria Puértolas.

  2013 Can Serra.
Cedida Núria Puértolas.

  2013 Can Serra.
Cedida Núria Puértolas.

  2013 Resclosa de Can Serra i autopista.
Cedida Núria Puértolas.

LA FABRIQUETA


  Inicialment propietat del senyor Armengol.




1905
Cedida David Bricollé.
1935
  Arxiu Miquel Vila.

1940
 Arxiu Miquel Vila.
1943
Dinar dels treballadors i treballadores de la fabriqueta 
per a celebrar l'aniversari de l'empresa,
a la sala de ball de l'Ateneu.
Cedida Marina Busquets.



1951
Casa del director de la Fabriqueta.
Cedida Rosa Maria Cinca.

Anys setanta.
Cedida Santiago Comas.